Estrellas que entre lo sombrío,
de lo ignorado y de lo inmenso,
asemejáis en el vacío,
jirones pálidos de incienso,
nebulosas que ardéis tan lejos
en el infinito que aterra
que sólo alcanzan los reflejos
de vuestra luz hasta la tierra,
astros que en abismos ignotos
derramáis resplandores vagos,
constelaciones que en remotos
tiempos adoraron los Magos,
millones de mundos lejanos,
flores de fantástico broche,
islas claras en los océanos,
sin fin, ni fondo de la noche,
¡estrellas, luces pensativas!
¡estrellas, pupilas inciertas!
¿Por qué os calláis si estáis vivas
y por que alumbráis si estáis muertas?...
José Asunción Silva
Colombia 1865-1906
Blog dedicat a les activitats astronómiques del Grup d'Astronomía de Xàtiva i a les dels astrònoms aficionats que fan activitats particulars de la comarca de la Costera i els seus voltants.
dimecres, 4 d’abril del 2012
divendres, 30 de març del 2012
Del 2 al 4 d'abril, espectacle celeste
El planeta Venus, amb magnitud -4.4, passarà sobre la perifèria del cúmul estel · lar obert de Les Set Germanes, conegut com les Plèiades (M 45) en la constel · lació de Taure, entre els dies 2 i 4 d'abril. Serà observable a simple vista cap a l'horitzó oest després del capvespre, encara que l'ús d'uns binoculars augmentarà l'atractiu d'aquesta conjunció.
Les Plèiades o M45 és un cúmul estel · lar d'unes 400 o 500 estrelles, a uns 415 anys llum del Sistema Solar, en direcció a la constel · lació Taure. Les estrelles estan separades unes de les altres per una distància mitjana d'un any llum, i les fotografies mostren que estan envoltades d'una nebulositat que brilla per la llum que reflecteix d'aquestes estrelles. Els grecs clàssics li van posar aquest nom per les 'Set Germanes' de la mitologia. Hi ha observadors que mantenen que a primera vista es poden detectar 12 estrelles del cúmul, encara que personalment veig les set germanes i no més.
Venus és el segon planeta del Sistema Solar i el més semblant a la Terra pel seu tamany, massa, densitat i volum. Els dos es van formar en la mateixa època, a partir de la mateixa nebulosa. No obstant això, és diferent de la Terra. No té oceans i la seva densa atmosfera provoca un efecte hivernacle que eleva la temperatura fins als 480 º C. És abrasador.
Els primers astrònoms pensaven que Venus eren dos cossos diferents perquè, de vegades es veu una mica abans de sortir el Sol i, altres, just després de la posada.
Venus gira sobre el seu eix molt lentament i en sentit contrari al dels altres planetes. El Sol surt per l'oest i es posa per l'est, a l'inrevés del que passa a la Terra. A més, el dia en Venus dura més que l'any.
La fase de Venus en els primers dies d'abril serà d'un 47% minvant, semblant a un quart creixent lunar, amb un diàmetre de 25 segons d'arc. L'allargament de Venus serà d'uns favorables 46 °, però des de latituds intermèdies de l'hemisferi sud l'observació pot dificultar per la inclinació de l'eclíptica respecte a l'horitzó.
No hauríem de perdre'ns aquest pas de Venus al costat de Les Set Germanes, i tractar de comptar, si ens és possible, les estrelles que veiem en aquest asterisme, amb forma de signe d'interrogació. ¿Seran sis .... set o potser són vuit les estrelles que els nostres ulls veuen?
Publicat origalment a: Tot Astronomia
dimarts, 28 de febrer del 2012
Deu i la Ciencia: L'Univers (Aristarc de Samos i els vikings)
Aristarco fue un astrónomo y matemático griego, nacido en Samos, Grecia. Él es la primera persona, que se conozca, que propone el modelo heliocéntrico del Sistema Solar, colocando el Sol, y no la Tierra, en el centro del universo conocido. Aristarco fue uno de los muchos sabios que hizo uso de la emblemática Biblioteca de Alejandría, en la que se reunían las mentes más privilegiadas del mundo clásico. Por aquel entonces la creencia obvia era pensar en un sistema geocéntrico. Los astrónomos de la época veían a los planetas y al Sol dar vueltas sobre nuestro cielo a diario. La Tierra, para muchos, debía encontrarse por ello en el centro de todo. Los planteamientos del reconocido Aristóteles hechos unos pocos años antes no dejaban lugar a dudas y venían a reforzar dicha tesis. La Tierra era el centro del universo y los planetas, el Sol, la Luna y las estrellas se encontraban en esferas fijas que giraban en torno a la Tierra. Pero existían ciertos problemas a tales afirmaciones.
Etiquetes de comentaris:
Aristarc de Samos,
astronomia històrica,
Univers
dissabte, 4 de febrer del 2012
Astronomia en l'Art
En el marco del Año Internacional de la Astronomía, la Residencia de Estudiantes propone una conferencia a cargo de la coordinadora del Año Internacional de la Astronomía en España, Montserrat Villar, científica titular en el Instituto de Astrofísica de Andalucía. La conferencia incidirá en la relación de la Astronomía con el Arte, a través del tiempo y del espacio.
divendres, 3 de febrer del 2012
Qué son els exoplanetes
Se han descubierto 529 planetas fuera de nuestro sistema solar, es decir, exoplanetas. De los que 54 podrían estar a la distancia precisa de una estrella como para tener agua y por tanto vida. El exoplaneta Gliese 581 fue descubierto en febrero de 2010. Participante: Amalia Williart, profesora de Física Nuclear de la UNED.
Etiquetes de comentaris:
exoplanetes,
planetes,
planetologia
Com naixen i creixen les estrelles
En este programa se habla del ciclo de vida de las estrellas, se explica qué es una estrella, cómo eran las primeras estrellas y como son las generaciones posteriores de estrellas, de los sistemas planetarios, el Sol y el sistema solar, de otros sistemas planetarios (planetas extrasolares), y de la evolución y final de las estrellas con la explosión de supernova, las estrellas de neutrones y los agujeros negros.INTERVIENEN: Amalia Willaert Torres, profesora del Departamento de Física de los Materiales. Facultad de Ciencias. UNED; Benjamín Montesinos Comino, investigador en el Centro de Astrobiología. CSIC-INTA.
divendres, 13 de gener del 2012
Mapa d'objectes Messier
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

